Aquesta setmana ha estat tota una lliçó d’observar l’entorn i entendre els petits detalls que sovint passen desapercebuts. Des de dilluns ja es notava que alguna cosa no acabava d’anar bé: el vent bufava més del normal, aquell soroll profund i constant que feia moure les branques com si ballessin sense parar. Cada dia el cel apareixia més gris, més carregat, i la pluja anava i venia sense avisar.

A mesura que avançaven els dies, la sensació d’inestabilitat augmentava. Sorties al carrer i només escoltaves el vent xiular entre les cases, les portes tremolar una mica, i la pluja repicant amb aquella força que et fa caminar una mica més ràpid. Eren detalls subtils, però al final tot sumava: sabies que alguna cosa forta s’acostava.

I així va ser. Ens van avisar d’una alerta taronja i la situació va canviar de cop. A l’escola, les famílies van haver de venir a recollir els seus fills amb més pressa del que és habitual. El soroll dels passos ràpids als passadissos es barrejava amb el vent udolant a fora i la pluja colpejant les finestres.

Finalment, també vam haver de marxar cap a casa. Mentre caminava, només sentia el vent bufant amb ràfegues que et feien inclinar el cos i aquella pluja freda que queia sense pausa. En una setmana com aquesta, t’adones de com d’important és observar els detalls: el color del cel, la força del vent, l’olor de la pluja, els sons que canvien. Però també veus les limitacions que tenim davant la natura, que al final ens fa entendre que només podem adaptar-nos i fer cas dels senyals.

Una setmana de mini temporal que, tot i no ser extrema, m’ha recordat el poder de parar, mirar i escoltar tot el que passa al nostre voltant.

https://drive.google.com/drive/folders/1eOKVAZFtSvtEH3kxGPeUhy7OuSaXS7JY?usp=drive_link

Bona tarda a tothom!

A continuació adjunto el meu quart registre de l’activitat 3. Continuant una mica amb els registres anteriors, aquesta vegada he volgut contextualitzar l’entorn de l’escola que he mostrat en els registres, l’Escola Can Deu. Aquesta escola es troba al barri de Can Deu, a la ciutat de Sabadell, concretament a la part nord. És un barri rectangular, i es podria dividir per la meitat, veient al vídeo la diferència que hi ha a cada meitat. L’escola que s’ha mostrat en els registres anteriors està a la primera part que es mostra en el vídeo, i a la segona part hi ha una altra escola.

La primera part del vídeo mostra una part del barri tranquil·la, de cases i pisos de classe mitjana, i al costat de la zona d’urbanitzacions, es troba l’escola, en contacte directe amb el bosc. Al davant de l’escola, però per l’altra banda comencen els blocs de pisos i les places, unes zones més conflictives i més “denigrades”, i en acabar el barri hi ha una altra escola. El barri, sobretot la segona part, és una zona amb molta diversitat cultural, però en canvi a la primera part que es veu al vídeo no hi ha tanta diversitat, i això es veu reflectit a les escoles: el primer centre és d’alta complexitat, i el segon centre és de màxima complexitat, amb menys recursos i fins i tot amb menys espai.

Amb aquest registre es vol mostrar el límit d’una zona del barri de classe mitjana, separat per un carrer i on continua el mateix barri, però una zona més conflictiva i de classe baixa, amb un gran percentatge de famílies nouvingudes i amb pocs recursos. Aquest fet es pot demostrar a les escoles i en els infants, ja que l’escola que es troba a la part final del barri és de màxima complexitat i l’aprenentatge és diferent, i a l’escola del principi del barri hi ha més facilitats per l’aprenentatge dels infants, ja que no hi ha tanta diversitat, i és d’alta complexitat, per tant, no hi ha tantes dificultats a les aules.

Gràcies,

Lídia.

https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1Ovo1X8bMMFRFo2nUbHvjdNMjt7Ng12pS

Bona nit a tothom!

En aquesta entrada adjunto el meu tercer registre, en aquest cas, un recull d’imatges sobre la nova aula d’art. L’escola fins al moment no disposava de cap espai físic per poder treballar l’àrea d’art, però amb l’arribada d’una docent especialista, s’ha fet la proposta d’un projecte per elaborar una aula específica per treballar. A les imatges es pot veure la gran diferència, i la frontera, entre el que era una aula sense cap mena de sentit, sinó que s’aprofitava quan es volia fer alguna activitat diferent (a vegades d’art) i per sortir de l’aula, amb el que comença a ser una aula amb un gran sentit, amb uns mobles nous i pensats específicament per fer un espai acollidor i inspiratiu.

En un espai concret de l’aula, on abans no hi havia res, s’ha dissenyat una petita biblioteca amb un recull de contes amb referents, tant homes com dones, de tot el món. D’aquesta manera el que s’intentarà, una vegada l’aula estigui acabada i en marxa, és que es coneguin altres cultures i veure quin és l’origen d’algunes persones que, d’alguna manera, han significat un canvi al món com el coneixem ara.

A continuació adjunto el recull d’imatges:

Link al Drive: https://drive.google.com/drive/u/1/folders/12QiarkRgazbmCZ3zY-JmzmT_UUEJS7F0

Gràcies,

Lídia.

A només cinc minuts caminant de casa, el paisatge canvia completament. Les cases desapareixen i el so del trànsit es transforma en el murmuri suau del vent i el mastegar constant d’una vaca que menja herba darrere una tanca. És un privilegi poder veure-la tan a prop, com si compartíssim el mateix espai, però una línia metàl·lica ens recorda que no és així.

Ella és lliure dins el seu camp, però tancada alhora. Jo puc moure’m per on vulgui, però sempre amb un temps limitat, amb direccions i obligacions. Aquesta observació m’ha fet pensar en com definim la llibertat i qui realment la posseeix.

Segons Forné i Satorra (2022), enregistrar imatges i sons de l’entorn ens permet “prendre consciència del nostre paper com a observadors i de la relació entre el que mirem i el que ens mira”. En captar aquesta escena quotidiana, m’he adonat que no només observo una vaca menjant: també ella, en silenci, sembla observar-me a mi.

Potser la diferència i l’alteritat no són tan grans com pensem. Potser la tanca només és una metàfora —una frontera entre dues maneres de viure la llibertat

https://drive.google.com/file/d/157yTIJoW0PK2x3YD7mRnCI-uMi-AgOKI/view?usp=drive_link

Referències bibliogràfiques

Forné, E. [Ester] i Satorra, R. [Rubén]. (2022) Guia per a l’enregistrament i recerca amb imatge i so [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC)

En relació amb l’altra observació que vaig fer, en aquella em centrava sobretot en el paisatge verdós i en la llum càlida i agradable de l’estiu. Ara, en canvi, les imatges que comparteixo pertanyen a un temps completament diferent, on el clima i els paisatges són molt més diversos. He après a observar i gaudir també dels dies de pluja, tan freqüents a Irlanda. M’agrada veure com la pluja transforma el paisatge: el verd es torna més intens, l’aire més fresc i els carrers adquireixen una llum particular.

A vegades la pluja m’acompanya mentre camino cap a l’escola, altres cops mentre estic a casa o quan surto a comprar, però sempre la miro amb la mateixa calma i curiositat. També m’agrada fixar-me en l’olor d’aquests dies, aquella barreja d’humitat i terra mullada que fa que tot sembli més viu. He après que observar la pluja pot ser tan inspirador com observar el sol, i que cada moment té la seva bellesa si saps mirar-lo amb atenció.

Aquesta manera d’observar i capturar la realitat a través de la mirada personal connecta amb el que explica Mata Codesal (2018), sobre com la fotografia pot esdevenir una eina per comprendre i interpretar el món des d’una perspectiva participativa i reflexiva.

Referència:
Mata Codesal, D. (2018). Con la Cámara a Cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14.

https://docs.google.com/document/d/e/2PACX-1vS0-1BnyhVUCOsE_Y86rjPU8yy5wgbUjx08YeO5DFYqaJQAFJlvor9bEp380wlMZ2CbbEBLpP9CEaIJ/pub

REGISTRE 2 – ACTIVITAT 3

Hola a tothom,

Amb aquest segon registre vull mostrar una situació que es pot observar al meu poble i que, malauradament, també he pogut vivenciar en primera persona fa pocs dies.

Faig referència al tanatori del meu poble i he elaborat un recull d’imatges d’elaboració pròpia sobre el límit, la frontera, la diferència i l’alteritat (Kremer et al.,2018) relacionades amb la defunció d’un ésser proper. Les imatges les podeu veure aquí: https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1IST4G1cvB7hTiGfhgqzH1ZbyrtpHmoTh

Imatge 1. Límit simbòlic. Hi ha un límit marcat per una línia simbòlica entre la vida (part superior) i la mort (part inferior).

Imatge 2. Frontera física entre els vius i els morts i diferències d’edat. En observar un tanatori (frontera) quan algú ha mort, he pogut veure diferències d’edats dels assistents que em poden donar informació sobre l’edat de la persona difunta. He observat com quan l’edifici està envoltat majoritàriament de gent gran, la persona difunta també era d’avançada edat (arbre sense fulles), i la reacció social és més conformista, ja que “és llei de vida”. Tanmateix, quan els assistents són majoritàriament gent jove, la persona difunta és més jove (arbre en creixement) i la reacció social és més impactant, hi ha més patiment per la idea que tenim de la durada de la vida, perquè no és un fet que s’espera, i aquesta “llei de vida” no es compleix i trenca tots els esquemes de qualsevol ésser.

Imatge 3. Alteritat. En aquest cas, l’alteritat està en els morts (els altres marxen) i en nosaltres (patim el dol), i els diferents pensaments i rituals depenen de cada cultura o creença davant la pèrdua d’algú proper. Per poder-ho il·lustrar, he volgut fer un collage amb la cartellera d’algunes pel·lícules que he vist i que crec que mostren el límit, la frontera i l’alteritat relacionades amb la mort i el dol.

Continuem!

Cristina Gutiérrez Sancho

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia. https://fadmon.unal.edu.co/fileadmin/user_upload/investigacion/centro_editorial/libros/entre_lugares_de_la_cultura.pdf

Cada matí, quan camino de casa a l’escola, m’agrada observar amb calma tot el que m’envolta. A Irlanda, el paisatge té una força especial. Els camps i els arbres mostren una infinitat de tons de verd: alguns clars i brillants, d’altres foscos i profunds. Quan hi ha sol, els colors semblen vius i plens de llum, però quan plou o el cel és gris, el verd es torna més suau i melancòlic. També hi ha petites flors als marges del camí.

M’agrada fixar-me en com la llum canvia constantment el paisatge: un mateix arbre pot semblar diferent segons l’hora o el temps. He après que observar no és només mirar, sinó aprendre a veure els detalls, les formes i els colors que sovint passen desapercebuts. Com apunten Mata Codesal et al. (2018), la mirada pot convertir-se en una eina per comprendre i interpretar allò que ens envolta, ja que observar amb intenció ens permet descobrir significats amagats i noves maneres de relacionar-nos amb l’espai.

Aquesta observació diària m’ha ensenyat a valorar més la natura i la seva harmonia. M’ha fet entendre que l’art també pot estar en allò més senzill: en un reflex de llum, en la textura d’una fulla o en la manera com el vent mou l’herba. Tot pot ser art si aprens a mirar amb atenció.

Referències bibliogràfiques 
Mata Codesal, D. [Diana], Pereira, S. [Sónia], Miztegui-Oñate, C. [Concepción], Ulloa Chevez, E. [Edith], Esesumaga, E. [Eztizen], & López del Molino, A. [Andrea]. (2018). Con la cámara a cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14.

Bona tarda a tothom.

A continuació adjunto l’enllaç amb el meu segon registre. He tornat a utilitzar l’escola com a escenari, ja que considero que hi ha moltes oportunitats de trobar registres en aquest centre, tant pels espais com pels mateixos infants.

En aquest cas, he aprofitat “el timbre” que utilitzen a l’escola com a frontera. En aquest centre no hi ha timbre, sinó que hi ha música, per aprofitar i fomentar una mica l’art. Cada matí a les 09:00 entren amb una cançó, l’hora del pati i la seva finalització també es fa amb una altra cançó, i les hores de sortir per marxar a casa igual. En aquest cas, he aprofitat la cançó per sortir al pati, i la de tornar.

En el meu registre podem veure com està el pati en calma, es pot escoltar una mica de xivarri de dins les aules, però predomina el silenci. Quan comença a sonar la cançó, triguen en sortir els infants, però ja es pot escoltar molt més moviment i veus dels infants, i de mica en mica van sortint. He de dir que sembla que no surti ningú, però és que a vegades triguen uns 2-3 minuts, i hi ha dues portes per sortir al pati, i alguns cursos surten per l’altre i la resta per la qual jo he registrat. A continuació es veu com està sonant la cançó de tornar a la classe, i els infants ja han fet fila per pujar.

Com ja porten molt de temps amb aquesta tècnica, ja ho tenen molt dominat i ja saben que la cançó dona pas a marxar al pati, o pel contrari, per tornar a l’aula i fer classe.

Gràcies,

Lídia.

https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1EVe7nnyhCmx7vrQqRceXaWlBrxcRfJlr