Per a aquesta entrega, tal com et vaig comentar a la reunió que vam tenir l’altre dia, he començat a experimentar i innovar amb la tècnica del collage. A través d’aquesta tècnica he buscat evidenciar els límits i els contrastos presents a la ciutat de Buenos Aires, una realitat complexa que resulta, al mateix temps, molt rica i molt pobra. Quan parlem de límit parlem de divisions, siguin físiques o simbòliques, entre territoris, nacions, grups, persones, gèneres, classes socials o cultures (Pérez, Porto y Merino, 2011 // “Entre lugares de las culturas“).

L’elecció d’aquesta tècnica s’inspira en el surrealisme, moviment que va utilitzar el collage com a recurs per generar, o en aquest cas intensificar, els significats a partir d’un concepte o una idea (en aquest cas, els límits, les fronteres, l’alteritat i els contrastos) i obrir la porta a una realitat més profunda, allunyada de la lògica racional.

Els elements d’aquesta imatge són l’Obelisco, considerat el monument més emblemàtic de la ciutat de Buenos Aires, que he utilitzat com a línia divisòria entre aquells o aquelles que més tenen (turistes, en aquest cas) i aquells o aquelles que tenen menys recursos (una venedora ambulant). He agregat elements de colors per donar-li un to més irònic al missatge que vull transmetre.

Un altre concepte que he incorporat a la imatge és el de la direcció de les mirades. Moltes vegades compartim espai i no ens n’adonem amb qui ho estem fent. En aquest cas, la venedora sembla invisible per als turistes, ja que van a la seva (per això l’aparició dels núvols i de les monedes, com si estiguessin elevats i per sobre de tot). En canvi, ella els està mirant, esperant que en algun moment la vegin i els pugui vendre algun dels productes que ven diàriament per poder tirar endavant. A partir del collage, he buscat generar aquest missatge.

LINK DEL DRIVE:https://drive.google.com/drive/folders/1iMaM8FZx7JvRtcM5fA-RzhGpNQYziUso

En aquesta nova entrega, he decidit tornar a treballar amb la fotografia. Per començar, he buscat a través de les imatges contraposar dues realitats i les diferències que existeixen a Buenos Aires.

En la imatge del cartell de les “30.000 detenidxs desparecides” abordo un tema molt delicat a l’Argentina. Durant la dictadura es van viure situacions terribles, en què s’imposaven límits i fronteres a totes aquelles persones que no compartien les idees del govern. Les cadenes de fons simbolitzen una presó, allò que tantes persones van patir en aquella època.

D’altra banda, he volgut representar les diferències socials al país, que es fa molt visible en determinats barris. Per exemple, La Boca: un barri ple de turistes i de gent de classe social alta que hi van per conèixer-lo, però que alhora contrasta amb la realitat de molts dels seus habitants, que són de classe treballadora i amb pocs recursos. El mateix passa al centre de la ciutat, on conviuen gent que visita la ciutat o que treballa en empreses importants amb persones que intenten guanyar-se la vida com poden.

Em va semblar molt curiosa la imatge on es veu una empresa com “Starbucks” i, just al costat, dos homes venent fruita i verdura al carrer. Entremig, persones que simplement passen caminant. Visualment, tot plegat, em genera una sensació de frontera entre les dues realitats.

Finalment, hi ha la imatge on es veu un mateix edifici amb una part molt antiga i deteriorada, i a la part baixa negocis moderns com “Tostado Cafè Club” o “Luccianos”. Quina és la separació? Quin és el límit visual? El cartell publicitari de les “Termes de Río Hondo” que separa aquests dos estils i “períodes de temps (antic i modern)”.

En totes les imatges observem situacions d’alteritat: en un mateix espai conviuen elements que revelen diferències socials, econòmiques i simbòliques, i que formen representacions fotogràfiques plenes de contrastos.

LINK: https://drive.google.com/drive/folders/1qvJQRcqxfUuI6Z_FcDTdALG5KnZZfMqD