Hola a tothom,

Comparteixo el muntatge final de l’activitat 3.

Gràcies,

Cristina Gutiérrez

Aquest vídeo recull el muntatge multiregistre final de l’assignatura, construït a partir d’imatges i sons enregistrats en diferents contextos quotidians. El projecte proposa una reflexió crítica sobre les nocions de límit, frontera, diferència i alteritat, utilitzant la imatge i el so com a eines de recerca i pensament. El muntatge vol obrir un espai de diàleg sobre com les relacions de privilegi condicionen la manera com habitem els espais i ens relacionem amb els altres.

Per si hi ha problemes de visionat deixo l’enllaç de youtube a sota.

L’enllaç: https://youtu.be/fyXanLGSxw0

Bona tarda! Adjunto l’enllaç a la meva entrega final, espero que us agradi!

Moltes gràcies

https://drive.google.com/drive/folders/16DA5o0AVZibezv3hOG4f3LSpKUyfoEuY?usp=sharing

Bona tarda a tothom!

A continuació us adjunto el meu muntatge final. Desitjo que us agradi!

Gràcies,

Lídia.

Recull de recursos

Bona nit a tothom!

A continuació us presento el meu cinquè registre. Aquesta vegada he fet una creació pròpia per poder documentar-la, aprofitant la implementació que he hagut de fer en Didàctica de l’Educació Artística. La implementació consistia a fer un autoretrat i pintar-ho amb el color més semblant a la seva pell, llavors va ser quan vaig pensar a fer la creació d’aquest registre. Vaig crear un petit racó per fer-ho al mateix temps que feien el retrat, i consistia a crear el color de la seva pell i plasmar-ho en un punt de llibre amb el seu nom, com es pot veure a les imatges. La inspiració ha sorgit de la fotògrafa brasileira Angelica Dass i el seu projecte d’Humanae, tant per la implementació de l’altra assignatura com per fer aquesta creació pel registre.

En aquest registre es pot observar clarament la diferència que hi ha a l’aula pel que fa als colors de la pell. Amb els infants ha quedat clar que no hi ha cap color de la pell igual, i molt menys si l’origen dels infants és diferent, com en aquest cas. Hem trobat colors més similars al rosa, al groc, al taronja, o al marró. Tot i que amb els mateixos colors hem aconseguit la barreja (vermell, taronja, blanc, groc i marró), no hem aconseguit cap resultat igual, que era l’objectiu.

A les imatges que adjunto a continuació es pot veure el procés: els colors, algunes mescles i el resultat, on he fet el títol i he adjuntat alguns dels treballs dels infants.

Gràcies,

Lídia.

https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1FBM0ctPzFPnXuUfqrvhXZvygyFairo4d

Bona nit a tothom! 

A continuació adjunto el cinquè registre de l’activitat 3. En aquest cas, el context torna a ser el mateix: l’Escola Can Deu. A través d’aquest registre es pot mostrar clarament la frontera de la calma (la biblioteca) i de la diversió sense silenci (els diferents espais del pati). La biblioteca és un espai que està disponible cada dia pels infants a l’hora del pati, però les normes per accedir a la biblioteca són clares: calma i silenci, ja que és un racó per practicar la lectura i s’ha de respectar que no es pot fer soroll ni es pot jugar. La frontera entre la diversió en silenci i la diversió sense reprimir-se a l’hora de parlar és la porta. Des del pati es pot accedir a la biblioteca entrant a l’edifici petit de l’escola, on es troba secretaria, consergeria, la biblioteca, entre altres sales que requereixen calma totes i cadascuna d’aquestes. 

He escollit aquest recull d’imatges ja que vull centrar-me en el context de l’escola, perquè crec que puc extreure molts recursos en aquest entorn en referència als límits, les fronteres, entre altres característiques que hem d’observar. En aquest cas, ja vaig fer un registre també de l’hora del pati i d’observar el pati sense infants, i escoltar la cançó que dona pas a l’hora de l’esbarjo. En aquest cas, ho he relacionat amb la biblioteca, què és un espai on no ha d’haver-hi soroll en cap moment del dia. 

Adjunto el meu enllaç del Drive on es poden trobar les imatges:

https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1thmyt05BWJ0DC–23ZsE9uUAkAIJ-UuK 

En aquest cinquè registre he volgut teixir un pont entre tot allò que he anat observant en els últims dies: el fred tallant d’Irlanda, la presència constant de la pluja, els paisatges que m’abracen i també els espais més urbans que m’acullen. He intentat reunir totes aquestes impressions en una sola peça, on fotografia i intervenció manual dialoguen i es complementen.

He escollit dues imatges del meu entorn quotidià —una de la natura humida i verda que m’envolta, i una altra de la ciutat gris i canviant— per explorar la manera com aquests dos mons conviuen en el meu dia a dia. Entre ells hi he traçat un fil vermell que actua com a pont simbòlic, una línia que connecta realitats que sovint percebem com oposades: la calma del paisatge i el ritme irregular del clima, la intimitat del fred i l’obertura d’un espai en moviment.

Tal com suggereix Ingold (2011), caminar, observar i habitar un lloc és una manera de “teixir” relacions amb el territori, com si cada pas i cada mirada deixessin un rastre invisible. En aquest registre, el fil vermell es converteix precisament en aquest rastre: una línia que no només uneix imatges, sinó també vivències personals marcades pel clima, la humitat i els contrastos d’Irlanda. Aquesta línia cosida sobre el paper recorda que habitar un espai és un acte continu, en moviment, i que la nostra percepció del paisatge es construeix mentre el vivim i el transformem.