Lliurament de l'activitat 2

Relat sobre la meva educació artística

Lidia Garcia Alarcon
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Relat sobre la meva educació artística

Debat1

  1. Eloy Carrasco Marfil
    Visibilitat: Públic

    La teva experiència reflecteix un recorregut bastant complet amb les arts, tant a nivell visual, com musical i corporal. Comparteixo el mateix que tu en quant a no ser una manetes, perquè jo tampoc ho sóc gaire.. i tot hi això has sapigut gaudir del procés i obtenir resultats. Jo també penso que moltes vegades l’art no es tracta tant de la tècnica com de la vivència personal i del que aprenem durant el procés creatiu.

    Comparteixo amb tu que la idea que la música pot despertar records bonics i generar emocions profundes, sobretot quan hi ha una vivència personal o un vincle amb el context en el que ens trobem que ens pot fer conectar amb una expèriencia, record, olor, amb una persona..

    Entenc perfectament com de difícil devia ser haver de deixar-ho per la lesió, però és bonic com expresses i recordes el que et va aportar aquella etapa. Jo he passat una cosa semblant, però he trobat una alternativa gràcies a la lesió, segur que en tens o trobes una altra tu també!

RELAT SOBRE LA PRÒPIA EDUCACIÓ ARTÍSTICA

Cristina Gutiérrez Sancho
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a RELAT SOBRE LA PRÒPIA EDUCACIÓ ARTÍSTICA

Debat1

  1. Sílvia Cánovas Méndez
    Visibilitat: Públic

    Hola Cristina, m’ha agradat molt llegir sobre les teves experiències relacionades amb l’art al llarg de la teva vida; en diversos moments he pogut sentir-me identificada amb les vivències explicades.

    A la descripció de la infància, m’ha cridat l’atenció la reflexió de que si l’educació artística tradicional es basa en l’exigència i en una avaluació rígida, pot limitar la creativitat. Comparteixo aquesta visió plenament de voler anar més enllà de la tècnica i l’avaluació per a crear un espai de llibertat i expressió que deixa les emocions en un rol protagonista dins de l’aula. 

    D’aquesta reflexió em sorgeix la següent qüestió: com podem aconseguir que l’educació artística a les aules sigui un espai real de llibertat i d’expressió personal? Imagino que el primer pas, ve de la mà d’abandonar les manualitats i creacions modelades tan habituals a les escoles per deixar espai a la creativitat i l’autoexpressió. Però de ser així, creus que és necessari generar oportunitats per a ensenyar tècniques i estils artístics d’una forma més guiada?

Activitat 2, Revisió de la meva educació artística.

Raimon Amado Moles
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Activitat 2, Revisió de la meva educació artística.

Debat1

  1. Adrián López Sánchez
    Visibilitat: Públic

    Bona tarda, Raimon.
    Moltes gràcies per compartir amb nosaltres la teva experiència en el terreny de l’art. M’ha agradat el to proper amb què ho has exposat. D’alguna manera, t’estava llegint i t’estava imaginant tocant la flauta al bus… jaja. La veritat és que en més d’un moment m’he sentit identificat amb el que comentes, sobretot amb la mala praxi dels docents o les metodologies emprades per l’educació envers l’art i el seu desenvolupament en l’alumnat. Has tocat un tema que realment veig interessant: la desconsideració social de l’educació artística i com això ens condiciona des de ben petits.
    Per altra banda, vull felicitar-te perquè tot i no ser la música un talent innat teu, vas demostrar que la voluntat i l’esforç són molt poderosos. De fet, els mateixos Vaquero i Gómez del Águila (2018) accentuen la idea que aquest “do innat” o “talent” és un dels grans estereotips que més dany fa a l’educació artística i que es contradiu amb el fet que aquesta matèria estigui al currículum. Amb el teu exemple es demostra que no només és necessària aquesta assignatura, sinó que s’hauria de potenciar i ampliar en l’horari lectiu.
    Així mateix, has esmentat diverses situacions referides a docents que, més enllà de motivar-te a gaudir de la música, se centraven només a aprendre la tècnica, provocant possiblement cada vegada més rebuig. Considero que quan es vol millorar un aprenentatge, s’ha de fomentar l’emoció positiva i la curiositat, cosa que estava molt lluny del que van fer amb tu.
    Tanmateix, tot i que la música mai hagi estat un punt fort per a tu, has sigut capaç de trobar el plaer i el goig per l’art en altres pràctiques gràcies a les influències del teu entorn afectiu. Això subratlla que l’art no només és saber tocar un instrument, sinó que és un sistema cultural i simbòlic que construïm més enllà de les aules. I que, per sort, tu com jo hem pogut enriquir-nos fora de l’escola.

    Referències
    Vaquero, C. [Carmen] i Gómez del Águila, L.M. [Luisa María]. (2018). Educación artística, desconsideración social y falta de expectativas. Consecuencias de la reproducción como paradigma no-educativo. Educación Artística: revista de investigación, (9), 220 – 236.