Publicat per

Registre 2-PAC3

Publicat per

Registre 2-PAC3

En relació amb l’altra observació que vaig fer, en aquella em centrava sobretot en el paisatge verdós i en la llum càlida i agradable de l’estiu. Ara, en canvi, les imatges que comparteixo pertanyen a un temps completament diferent, on el clima i els paisatges són molt més diversos. He après a observar i gaudir també dels dies de pluja, tan freqüents a Irlanda. M’agrada veure com la pluja transforma el paisatge: el verd es torna més intens, l’aire més…
En relació amb l’altra observació que vaig fer, en aquella em centrava sobretot en el paisatge verdós i en…

En relació amb l’altra observació que vaig fer, en aquella em centrava sobretot en el paisatge verdós i en la llum càlida i agradable de l’estiu. Ara, en canvi, les imatges que comparteixo pertanyen a un temps completament diferent, on el clima i els paisatges són molt més diversos. He après a observar i gaudir també dels dies de pluja, tan freqüents a Irlanda. M’agrada veure com la pluja transforma el paisatge: el verd es torna més intens, l’aire més fresc i els carrers adquireixen una llum particular.

A vegades la pluja m’acompanya mentre camino cap a l’escola, altres cops mentre estic a casa o quan surto a comprar, però sempre la miro amb la mateixa calma i curiositat. També m’agrada fixar-me en l’olor d’aquests dies, aquella barreja d’humitat i terra mullada que fa que tot sembli més viu. He après que observar la pluja pot ser tan inspirador com observar el sol, i que cada moment té la seva bellesa si saps mirar-lo amb atenció.

Aquesta manera d’observar i capturar la realitat a través de la mirada personal connecta amb el que explica Mata Codesal (2018), sobre com la fotografia pot esdevenir una eina per comprendre i interpretar el món des d’una perspectiva participativa i reflexiva.

Referència:
Mata Codesal, D. (2018). Con la Cámara a Cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14.

https://docs.google.com/document/d/e/2PACX-1vS0-1BnyhVUCOsE_Y86rjPU8yy5wgbUjx08YeO5DFYqaJQAFJlvor9bEp380wlMZ2CbbEBLpP9CEaIJ/pub

Debat0el Registre 2-PAC3

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 2 – ACTIVITAT 3

Publicat per

REGISTRE 2 – ACTIVITAT 3

REGISTRE 2 – ACTIVITAT 3 Hola a tothom, Amb aquest segon registre vull mostrar una situació que es pot observar al meu poble i que, malauradament, també he pogut vivenciar en primera persona fa pocs dies. Faig referència al tanatori del meu poble i he elaborat un recull d’imatges d’elaboració pròpia sobre el límit, la frontera, la diferència i l’alteritat (Kremer et al.,2018) relacionades amb la defunció d’un ésser proper. Les imatges les podeu veure aquí: https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1IST4G1cvB7hTiGfhgqzH1ZbyrtpHmoTh Imatge 1. Límit simbòlic.…
REGISTRE 2 – ACTIVITAT 3 Hola a tothom, Amb aquest segon registre vull mostrar una situació que es pot…

REGISTRE 2 – ACTIVITAT 3

Hola a tothom,

Amb aquest segon registre vull mostrar una situació que es pot observar al meu poble i que, malauradament, també he pogut vivenciar en primera persona fa pocs dies.

Faig referència al tanatori del meu poble i he elaborat un recull d’imatges d’elaboració pròpia sobre el límit, la frontera, la diferència i l’alteritat (Kremer et al.,2018) relacionades amb la defunció d’un ésser proper. Les imatges les podeu veure aquí: https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1IST4G1cvB7hTiGfhgqzH1ZbyrtpHmoTh

Imatge 1. Límit simbòlic. Hi ha un límit marcat per una línia simbòlica entre la vida (part superior) i la mort (part inferior).

Imatge 2. Frontera física entre els vius i els morts i diferències d’edat. En observar un tanatori (frontera) quan algú ha mort, he pogut veure diferències d’edats dels assistents que em poden donar informació sobre l’edat de la persona difunta. He observat com quan l’edifici està envoltat majoritàriament de gent gran, la persona difunta també era d’avançada edat (arbre sense fulles), i la reacció social és més conformista, ja que “és llei de vida”. Tanmateix, quan els assistents són majoritàriament gent jove, la persona difunta és més jove (arbre en creixement) i la reacció social és més impactant, hi ha més patiment per la idea que tenim de la durada de la vida, perquè no és un fet que s’espera, i aquesta “llei de vida” no es compleix i trenca tots els esquemes de qualsevol ésser.

Imatge 3. Alteritat. En aquest cas, l’alteritat està en els morts (els altres marxen) i en nosaltres (patim el dol), i els diferents pensaments i rituals depenen de cada cultura o creença davant la pèrdua d’algú proper. Per poder-ho il·lustrar, he volgut fer un collage amb la cartellera d’algunes pel·lícules que he vist i que crec que mostren el límit, la frontera i l’alteritat relacionades amb la mort i el dol.

Continuem!

Cristina Gutiérrez Sancho

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia. https://fadmon.unal.edu.co/fileadmin/user_upload/investigacion/centro_editorial/libros/entre_lugares_de_la_cultura.pdf

Debat0el REGISTRE 2 – ACTIVITAT 3

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registres 2

Publicat per

Registres 2

Cada matí, quan camino de casa a l’escola, m’agrada observar amb calma tot el que m’envolta. A Irlanda, el paisatge té una…
Cada matí, quan camino de casa a l’escola, m’agrada observar amb calma tot el que m’envolta. A Irlanda, el…

Cada matí, quan camino de casa a l’escola, m’agrada observar amb calma tot el que m’envolta. A Irlanda, el paisatge té una força especial. Els camps i els arbres mostren una infinitat de tons de verd: alguns clars i brillants, d’altres foscos i profunds. Quan hi ha sol, els colors semblen vius i plens de llum, però quan plou o el cel és gris, el verd es torna més suau i melancòlic. També hi ha petites flors als marges del camí.

M’agrada fixar-me en com la llum canvia constantment el paisatge: un mateix arbre pot semblar diferent segons l’hora o el temps. He après que observar no és només mirar, sinó aprendre a veure els detalls, les formes i els colors que sovint passen desapercebuts. Com apunten Mata Codesal et al. (2018), la mirada pot convertir-se en una eina per comprendre i interpretar allò que ens envolta, ja que observar amb intenció ens permet descobrir significats amagats i noves maneres de relacionar-nos amb l’espai.

Aquesta observació diària m’ha ensenyat a valorar més la natura i la seva harmonia. M’ha fet entendre que l’art també pot estar en allò més senzill: en un reflex de llum, en la textura d’una fulla o en la manera com el vent mou l’herba. Tot pot ser art si aprens a mirar amb atenció.

Referències bibliogràfiques 
Mata Codesal, D. [Diana], Pereira, S. [Sónia], Miztegui-Oñate, C. [Concepción], Ulloa Chevez, E. [Edith], Esesumaga, E. [Eztizen], & López del Molino, A. [Andrea]. (2018). Con la cámara a cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14.

Debat1el Registres 2

  1. María Sanchis Gomez says:

    Laia, la teva reflexió m’ha semblat molt inspiradora. M’ha agradat especialment com descrius el paisatge irlandès i la manera com connectes la observació quotidiana amb l’art. La teva mirada transmet sensibilitat i calma, i comparteixo la idea que l’art pot trobar-se en els petits detalls del dia a dia, si sabem mirar amb atenció. També m’ha fet pensar en com l’educació artística pot ajudar-nos a desenvolupar aquesta capacitat d’observació i d’apreciar la bellesa del que ens envolta, fins i tot en les coses més senzilles. Crec que el teu text reflecteix molt bé la importància d’aprendre a mirar amb intenció i consciència.

Publicat per

El meu relat artístic/ La meva relació amb l’art

Publicat per

El meu relat artístic/ La meva relació amb l’art

https://docs.google.com/document/d/e/2PACX-1vRMPabMgeIcMlcOu_jNxKnShn51BeQTSO88Bh_yhuCWlw-_M6Mhu7BkD78uFO1KzX5pMB6rzUfQL0PV/pub Lliurament de l'activitat 2 …
https://docs.google.com/document/d/e/2PACX-1vRMPabMgeIcMlcOu_jNxKnShn51BeQTSO88Bh_yhuCWlw-_M6Mhu7BkD78uFO1KzX5pMB6rzUfQL0PV/pub Lliurament de l'activitat 2 …

https://docs.google.com/document/d/e/2PACX-1vRMPabMgeIcMlcOu_jNxKnShn51BeQTSO88Bh_yhuCWlw-_M6Mhu7BkD78uFO1KzX5pMB6rzUfQL0PV/pub

Debat0el El meu relat artístic/ La meva relació amb l’art

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 2

Publicat per

REGISTRE 2

Bona tarda a tothom. A continuació adjunto l’enllaç amb el meu segon registre. He tornat a utilitzar l’escola com a escenari, ja que considero que hi ha moltes oportunitats de trobar registres en aquest centre, tant pels espais com pels mateixos infants. En aquest cas, he aprofitat “el timbre” que utilitzen a l’escola com a frontera. En aquest centre no hi ha timbre, sinó que hi ha música, per aprofitar i fomentar una mica l’art. Cada matí a les 09:00 entren amb…
Bona tarda a tothom. A continuació adjunto l’enllaç amb el meu segon registre. He tornat a utilitzar l’escola com a…

Bona tarda a tothom.

A continuació adjunto l’enllaç amb el meu segon registre. He tornat a utilitzar l’escola com a escenari, ja que considero que hi ha moltes oportunitats de trobar registres en aquest centre, tant pels espais com pels mateixos infants.

En aquest cas, he aprofitat “el timbre” que utilitzen a l’escola com a frontera. En aquest centre no hi ha timbre, sinó que hi ha música, per aprofitar i fomentar una mica l’art. Cada matí a les 09:00 entren amb una cançó, l’hora del pati i la seva finalització també es fa amb una altra cançó, i les hores de sortir per marxar a casa igual. En aquest cas, he aprofitat la cançó per sortir al pati, i la de tornar.

En el meu registre podem veure com està el pati en calma, es pot escoltar una mica de xivarri de dins les aules, però predomina el silenci. Quan comença a sonar la cançó, triguen en sortir els infants, però ja es pot escoltar molt més moviment i veus dels infants, i de mica en mica van sortint. He de dir que sembla que no surti ningú, però és que a vegades triguen uns 2-3 minuts, i hi ha dues portes per sortir al pati, i alguns cursos surten per l’altre i la resta per la qual jo he registrat. A continuació es veu com està sonant la cançó de tornar a la classe, i els infants ja han fet fila per pujar.

Com ja porten molt de temps amb aquesta tècnica, ja ho tenen molt dominat i ja saben que la cançó dona pas a marxar al pati, o pel contrari, per tornar a l’aula i fer classe.

Gràcies,

Lídia.

https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1EVe7nnyhCmx7vrQqRceXaWlBrxcRfJlr

Debat0el REGISTRE 2

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registres 2

Publicat per

Registres 2

La màgia del parc Chacabuco. Continuem coneixent el barri de Caballito, aquest cop vaig triar el parc Chacabuco, un dels més emblemàtics i familiars de tota la ciutat. Es tracta d’un parc centenari, ple d’història, que actualment ofereix espais infantils, una pista d’atletisme, un centre cultural… L’Argentina és un país que, culturalment, viu molt al carrer. Sempre tens la sensació que, surtis a l’hora que surtis de casa, sempre hi trobaràs ambient. Els parcs hi juguen un paper molt important,…
La màgia del parc Chacabuco. Continuem coneixent el barri de Caballito, aquest cop vaig triar el parc Chacabuco, un…

La màgia del parc Chacabuco.

Continuem coneixent el barri de Caballito, aquest cop vaig triar el parc Chacabuco, un dels més emblemàtics i familiars de tota la ciutat. Es tracta d’un parc centenari, ple d’història, que actualment ofereix espais infantils, una pista d’atletisme, un centre cultural…

L’Argentina és un país que, culturalment, viu molt al carrer. Sempre tens la sensació que, surtis a l’hora que surtis de casa, sempre hi trobaràs ambient. Els parcs hi juguen un paper molt important, i un dels plans més populars és reunir-se amb família o amb els amics i amigues per prendre mate i passar l’estona. En alguns casos, com podem veure en una foto, hi ha gent que fins i tot va sola, pren el sol i gaudeix del moment.

Ara que ja arriba l’estiu i el temps és cada cop més agradable, l’ambient del parc és cada cop més bonic. Si un decideix passar-hi el dia, es trobarà moltes famílies, molt mate, gent fent esport o prenent el sol, nens i nenes jugant i gossos corrent lliurament…

Personalment, és un dels meus racons preferits de la ciutat. Abans vivia davant del parc i m’encantava aixecar-me i sentir l’ambient. Em genera molta tranquil·litat venir-hi amb el meu mate i passejar pels diferents espais o seure amb la meva parella a parlar durant hores.

Si penso en els llocs que em fan sentir com a casa, sens dubte, un d’ells és el parc Chacabuco.

Link: https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1K-Xv_bdoMKK0x_6ugIzIu4wBtO7BZZJ7

Debat0el Registres 2

No hi ha comentaris.

Publicat per

MAPA DE LES MEVES PRÀCTIQUES

Publicat per

MAPA DE LES MEVES PRÀCTIQUES

Bona nit a tothom. A continuació adjunto una imatge del meu diagrama, on es pot veure algunes de les meves participacions actuals en relació amb l’art. La majoria són com espectadora, com són els concerts i les ungles. Espero que us agradi, i estic desitjant veure els vostres! Gràcies, Lídia. Lliurament de l'activitat 2 …
Bona nit a tothom. A continuació adjunto una imatge del meu diagrama, on es pot veure algunes de les…

Bona nit a tothom.

A continuació adjunto una imatge del meu diagrama, on es pot veure algunes de les meves participacions actuals en relació amb l’art. La majoria són com espectadora, com són els concerts i les ungles. Espero que us agradi, i estic desitjant veure els vostres!

Gràcies,

Lídia.

Debat0el MAPA DE LES MEVES PRÀCTIQUES

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat sobre la meva educació artística

Publicat per

Relat sobre la meva educació artística

Bona nit a tothom, companys i companyes. A continuació us adjunto el meu relat sobre la meva educació artística al llarg dels meus vint-i-sis anys. Desitjo que la gaudiu, com també l’he gaudit jo mentre la redactava. La meva relació amb les arts, concretament sobre visual i plàstica, personalment, mai ha sigut molt estreta. Durant l’educació primària realment no recordo bé que fèiem en aquesta àrea, perquè tampoc li donàvem molta importància. Es feia com a molt una hora durant…
Bona nit a tothom, companys i companyes. A continuació us adjunto el meu relat sobre la meva educació artística…

Bona nit a tothom, companys i companyes. A continuació us adjunto el meu relat sobre la meva educació artística al llarg dels meus vint-i-sis anys. Desitjo que la gaudiu, com també l’he gaudit jo mentre la redactava.

La meva relació amb les arts, concretament sobre visual i plàstica, personalment, mai ha sigut molt estreta. Durant l’educació primària realment no recordo bé que fèiem en aquesta àrea, perquè tampoc li donàvem molta importància. Es feia com a molt una hora durant tota la setmana. Per exemple, sí que recordo una feina que vam fer de l’àrea de medi sobre l’estat de l’aigua, i en grups vam haver de fer una representació en una cartolina sobre un estat cada grup. Vam fer un mural molt visual enganxant cotó com a núvol, i vaig gaudir-la, perquè encara me’n recordo. Vaig gaudir el fet de poder fer-ho amb les meves companyes, i també pel resultat, ja que la cartolina era blava i vam fer-la de manera molt visual per poder fer una bona representació. 

A continuació, durant la meva estada a secundària, recordo més treballs que vam fer. Vaig crear una llum amb cartolines en forma d’estrella. Primer vam haver de perforar-la i després vam anar muntant-la fins a aconseguir una estrella en 3D. Anava a segon de secundària, i en aquests moments vam tenir una mestra que era bona com a docent d’art, però no rebíem molt bon tracte per la seva part, així que aquesta breu etapa no la recordo molt bona. Teníem un laboratori molt diferent de l’espai on fèiem art durant l’educació primària, ja que eren taules més altes amb tamborets, per poder treballar de manera més còmoda.

Aquest grau el vaig començar de manera presencial a la Universitat de Barcelona, i durant el segon curs vaig fer Didàctica de l’educació artística. Honestament, al principi vaig pensar que se’m donaria malament si havíem de fer algunes feines manuals, perquè mai he sigut molt “manetes”, però vam fer representacions amb fang, entre altres treballs, i vaig acabar obtenint uns bons resultats. Diguem que sempre he sigut una mica negada per les manualitats, tot i que m’agraden.

Sobre música, durant la meva etapa d’educació primària tinc molts bons records, ja que vam tenir sempre a la mateixa docent, i ens va ensenyar molt. Vam aprendre les notes musicals, vam conèixer als autors referents de la música, com és Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791), Antonio Vivaldi (1678-1741), Ludwig van Beethoven (1770-1827) i Johann Sebastian Bach (1685-1750). Aquests són els autors que jo recordo haver treballat, i el que vam fer va ser estudiar una mica la seva vida i la seva història, i conèixer algunes de les seves obres més importants i rellevants durant les seves carreres. També vam aprendre a tocar la flauta, que ho recordo com bastant complex i complicat. Durant el meu període de secundària, no recordo haver treballat més autors, però si recordo que vam aprendre a tocar el xilòfon. Cada trimestre fèiem un concert, i cada un de nosaltres havia de tocar un instrument. Jo recordo amb molta estima la cançó de Peter Pan, de El Canto del Loco, que jo vaig tocar el piano, i ens va quedar realment bé. Mai havia tocat aquest instrument, i vaig haver d’aprendre a tocar aquesta cançó, i a sobre jo era molt fanàtica d’aquest grup músical, i va ser una experiència realment bonica.

Per continuar amb les meves experiències fora de l’àmbit educatiu, des dels tres anys he fet ball com a extraescolar. Durant el meu període a infantil vaig fer sevillanes, però no era l’estil de ball que més m’agradava. Des dels 6-7 anys fins als 15 he fet aeròbic, primer a la meva escola i després a l’Associació de veïns del meu barri, amb les mateixes mestres. Aquest estil de ball sí que em va agradar i realment gaudia moltíssim tots els dies que havia d’anar a ballar. Fèiem exhibicions i també competicions, i la major part de les vegades ens classificàvem per a competir contra tota Catalunya, i més d’un cop vam guanyar. Quan havíem d’anar als campionats era una experiència totalment increïble per una nena com era en aquell moment, ja que ballàvem juntes algunes amigues i gaudíem moltíssim. Guanyéssim o no, ens ho passàvem molt bé i anàvem a gaudir i a conèixer altres grups de ball. Quan tenia quinze anys, em vaig fer mal al menisc i vaig estar dues setmanes sense poder moure la cama. Després d’aquesta lesió, mai més vaig tornar a poder ballar, ja que em van dir que fer salts i aquesta mena d’exercici físic no era recomanable pel genoll. Vaig patir moltíssim, perquè vaig haver de veure com les meves amigues i companyes de ball continuaven ballant, i jo ja no vaig poder fer-ho més. En el moment en què em va passar, quedava un mes per un dels campionats, i vaig veure com em van reemplaçar per un altre, i vaig patir bastant.

Des de petita vaig començar a ser molt fanàtica del cantant Justin Bieber, i amb dotze anys vaig anar al primer concert que va fer a Espanya. Després d’aquest, he anat a molts concerts de diferents cantants, com és Pablo Alboran, Dellafuente, Feid, Mora, Rauw Alejandro, i l’últim al qual vaig anar va ser el de la Karol G, que més que un concert va ser un espectacle. M’agrada molt anar a veure en directe als cantants que m’agraden, ja que és totalment diferent escoltar-ho des del mòbil o la ràdio, que fer-ho en directe. 

Fins aquí la meva relació i experiències amb les arts, espero d’ara endavant poder ampliar les meves experiències artístiques, i durant aquesta assignatura ampliar també els meus coneixements sobre què és l’art, i saber si hi ha altres aspectes de la vida quotidiana que es podrien considerar també art, o no.

Gràcies,

Lídia.

Debat1el Relat sobre la meva educació artística

  1. Eloy Carrasco Marfil says:

    La teva experiència reflecteix un recorregut bastant complet amb les arts, tant a nivell visual, com musical i corporal. Comparteixo el mateix que tu en quant a no ser una manetes, perquè jo tampoc ho sóc gaire.. i tot hi això has sapigut gaudir del procés i obtenir resultats. Jo també penso que moltes vegades l’art no es tracta tant de la tècnica com de la vivència personal i del que aprenem durant el procés creatiu.

    Comparteixo amb tu que la idea que la música pot despertar records bonics i generar emocions profundes, sobretot quan hi ha una vivència personal o un vincle amb el context en el que ens trobem que ens pot fer conectar amb una expèriencia, record, olor, amb una persona..

    Entenc perfectament com de difícil devia ser haver de deixar-ho per la lesió, però és bonic com expresses i recordes el que et va aportar aquella etapa. Jo he passat una cosa semblant, però he trobat una alternativa gràcies a la lesió, segur que en tens o trobes una altra tu també!

Publicat per

RELAT SOBRE LA PRÒPIA EDUCACIÓ ARTÍSTICA

Publicat per

RELAT SOBRE LA PRÒPIA EDUCACIÓ ARTÍSTICA

Hola a tothom, Comparteixo amb vosaltres el meu relat sobre la meva experiència amb l’educació artística tant dintre com fora de l’escola. Ens anem llegint! Lliurament de l'activitat 2 …
Hola a tothom, Comparteixo amb vosaltres el meu relat sobre la meva experiència amb l’educació artística tant dintre com…

Hola a tothom,

Comparteixo amb vosaltres el meu relat sobre la meva experiència amb l’educació artística tant dintre com fora de l’escola.

Ens anem llegint!

Debat1el RELAT SOBRE LA PRÒPIA EDUCACIÓ ARTÍSTICA

  1. Sílvia Cánovas Méndez says:

    Hola Cristina, m’ha agradat molt llegir sobre les teves experiències relacionades amb l’art al llarg de la teva vida; en diversos moments he pogut sentir-me identificada amb les vivències explicades.

    A la descripció de la infància, m’ha cridat l’atenció la reflexió de que si l’educació artística tradicional es basa en l’exigència i en una avaluació rígida, pot limitar la creativitat. Comparteixo aquesta visió plenament de voler anar més enllà de la tècnica i l’avaluació per a crear un espai de llibertat i expressió que deixa les emocions en un rol protagonista dins de l’aula. 

    D’aquesta reflexió em sorgeix la següent qüestió: com podem aconseguir que l’educació artística a les aules sigui un espai real de llibertat i d’expressió personal? Imagino que el primer pas, ve de la mà d’abandonar les manualitats i creacions modelades tan habituals a les escoles per deixar espai a la creativitat i l’autoexpressió. Però de ser així, creus que és necessari generar oportunitats per a ensenyar tècniques i estils artístics d’una forma més guiada?

Publicat per

MAPA DE PRÀCTIQUES CULTURALS I ARTÍSTIQUES

Publicat per

MAPA DE PRÀCTIQUES CULTURALS I ARTÍSTIQUES

Hola a tothom! Comparteixo amb vosaltres la meva relació amb les arts en l’actualitat, separades per aquelles en què participo activament (escenari)…
Hola a tothom! Comparteixo amb vosaltres la meva relació amb les arts en l’actualitat, separades per aquelles en què…

Hola a tothom!

Comparteixo amb vosaltres la meva relació amb les arts en l’actualitat, separades per aquelles en què participo activament (escenari) i les que ho faig com a públic (butaques).

Sempre he tingut una vida bastant activa en aquest àmbit, tot i que ara per falta de temps no puc gaudir-ho tant.

 

 

Debat0el MAPA DE PRÀCTIQUES CULTURALS I ARTÍSTIQUES

No hi ha comentaris.