Publicat per 
Publicat per 
Debat0el REGISTRE 2 – ACTIVITAT 3
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
Debat0el El meu relat artístic/ La meva relació amb l’art
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per 
Publicat per
Debat0el MAPA DE LES MEVES PRÀCTIQUES
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el Relat sobre la meva educació artística
- Eloy Carrasco Marfil says:
La teva experiència reflecteix un recorregut bastant complet amb les arts, tant a nivell visual, com musical i corporal. Comparteixo el mateix que tu en quant a no ser una manetes, perquè jo tampoc ho sóc gaire.. i tot hi això has sapigut gaudir del procés i obtenir resultats. Jo també penso que moltes vegades l’art no es tracta tant de la tècnica com de la vivència personal i del que aprenem durant el procés creatiu.
Comparteixo amb tu que la idea que la música pot despertar records bonics i generar emocions profundes, sobretot quan hi ha una vivència personal o un vincle amb el context en el que ens trobem que ens pot fer conectar amb una expèriencia, record, olor, amb una persona..
Entenc perfectament com de difícil devia ser haver de deixar-ho per la lesió, però és bonic com expresses i recordes el que et va aportar aquella etapa. Jo he passat una cosa semblant, però he trobat una alternativa gràcies a la lesió, segur que en tens o trobes una altra tu també!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el RELAT SOBRE LA PRÒPIA EDUCACIÓ ARTÍSTICA
- Sílvia Cánovas Méndez says:
Hola Cristina, m’ha agradat molt llegir sobre les teves experiències relacionades amb l’art al llarg de la teva vida; en diversos moments he pogut sentir-me identificada amb les vivències explicades.
A la descripció de la infància, m’ha cridat l’atenció la reflexió de que si l’educació artística tradicional es basa en l’exigència i en una avaluació rígida, pot limitar la creativitat. Comparteixo aquesta visió plenament de voler anar més enllà de la tècnica i l’avaluació per a crear un espai de llibertat i expressió que deixa les emocions en un rol protagonista dins de l’aula.
D’aquesta reflexió em sorgeix la següent qüestió: com podem aconseguir que l’educació artística a les aules sigui un espai real de llibertat i d’expressió personal? Imagino que el primer pas, ve de la mà d’abandonar les manualitats i creacions modelades tan habituals a les escoles per deixar espai a la creativitat i l’autoexpressió. Però de ser així, creus que és necessari generar oportunitats per a ensenyar tècniques i estils artístics d’una forma més guiada?
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el MAPA DE PRÀCTIQUES CULTURALS I ARTÍSTIQUES
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Laia, la teva reflexió m’ha semblat molt inspiradora. M’ha agradat especialment com descrius el paisatge irlandès i la manera com connectes la observació quotidiana amb l’art. La teva mirada transmet sensibilitat i calma, i comparteixo la idea que l’art pot trobar-se en els petits detalls del dia a dia, si sabem mirar amb atenció. També m’ha fet pensar en com l’educació artística pot ajudar-nos a desenvolupar aquesta capacitat d’observació i d’apreciar la bellesa del que ens envolta, fins i tot en les coses més senzilles. Crec que el teu text reflecteix molt bé la importància d’aprendre a mirar amb intenció i consciència.