Bona nit a tothom, companys i companyes. A continuació us adjunto el meu relat sobre la meva educació artística al llarg dels meus vint-i-sis anys. Desitjo que la gaudiu, com també l’he gaudit jo mentre la redactava.
La meva relació amb les arts, concretament sobre visual i plàstica, personalment, mai ha sigut molt estreta. Durant l’educació primària realment no recordo bé que fèiem en aquesta àrea, perquè tampoc li donàvem molta importància. Es feia com a molt una hora durant tota la setmana. Per exemple, sí que recordo una feina que vam fer de l’àrea de medi sobre l’estat de l’aigua, i en grups vam haver de fer una representació en una cartolina sobre un estat cada grup. Vam fer un mural molt visual enganxant cotó com a núvol, i vaig gaudir-la, perquè encara me’n recordo. Vaig gaudir el fet de poder fer-ho amb les meves companyes, i també pel resultat, ja que la cartolina era blava i vam fer-la de manera molt visual per poder fer una bona representació.
A continuació, durant la meva estada a secundària, recordo més treballs que vam fer. Vaig crear una llum amb cartolines en forma d’estrella. Primer vam haver de perforar-la i després vam anar muntant-la fins a aconseguir una estrella en 3D. Anava a segon de secundària, i en aquests moments vam tenir una mestra que era bona com a docent d’art, però no rebíem molt bon tracte per la seva part, així que aquesta breu etapa no la recordo molt bona. Teníem un laboratori molt diferent de l’espai on fèiem art durant l’educació primària, ja que eren taules més altes amb tamborets, per poder treballar de manera més còmoda.
Aquest grau el vaig començar de manera presencial a la Universitat de Barcelona, i durant el segon curs vaig fer Didàctica de l’educació artística. Honestament, al principi vaig pensar que se’m donaria malament si havíem de fer algunes feines manuals, perquè mai he sigut molt “manetes”, però vam fer representacions amb fang, entre altres treballs, i vaig acabar obtenint uns bons resultats. Diguem que sempre he sigut una mica negada per les manualitats, tot i que m’agraden.
Sobre música, durant la meva etapa d’educació primària tinc molts bons records, ja que vam tenir sempre a la mateixa docent, i ens va ensenyar molt. Vam aprendre les notes musicals, vam conèixer als autors referents de la música, com és Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791), Antonio Vivaldi (1678-1741), Ludwig van Beethoven (1770-1827) i Johann Sebastian Bach (1685-1750). Aquests són els autors que jo recordo haver treballat, i el que vam fer va ser estudiar una mica la seva vida i la seva història, i conèixer algunes de les seves obres més importants i rellevants durant les seves carreres. També vam aprendre a tocar la flauta, que ho recordo com bastant complex i complicat. Durant el meu període de secundària, no recordo haver treballat més autors, però si recordo que vam aprendre a tocar el xilòfon. Cada trimestre fèiem un concert, i cada un de nosaltres havia de tocar un instrument. Jo recordo amb molta estima la cançó de Peter Pan, de El Canto del Loco, que jo vaig tocar el piano, i ens va quedar realment bé. Mai havia tocat aquest instrument, i vaig haver d’aprendre a tocar aquesta cançó, i a sobre jo era molt fanàtica d’aquest grup músical, i va ser una experiència realment bonica.
Per continuar amb les meves experiències fora de l’àmbit educatiu, des dels tres anys he fet ball com a extraescolar. Durant el meu període a infantil vaig fer sevillanes, però no era l’estil de ball que més m’agradava. Des dels 6-7 anys fins als 15 he fet aeròbic, primer a la meva escola i després a l’Associació de veïns del meu barri, amb les mateixes mestres. Aquest estil de ball sí que em va agradar i realment gaudia moltíssim tots els dies que havia d’anar a ballar. Fèiem exhibicions i també competicions, i la major part de les vegades ens classificàvem per a competir contra tota Catalunya, i més d’un cop vam guanyar. Quan havíem d’anar als campionats era una experiència totalment increïble per una nena com era en aquell moment, ja que ballàvem juntes algunes amigues i gaudíem moltíssim. Guanyéssim o no, ens ho passàvem molt bé i anàvem a gaudir i a conèixer altres grups de ball. Quan tenia quinze anys, em vaig fer mal al menisc i vaig estar dues setmanes sense poder moure la cama. Després d’aquesta lesió, mai més vaig tornar a poder ballar, ja que em van dir que fer salts i aquesta mena d’exercici físic no era recomanable pel genoll. Vaig patir moltíssim, perquè vaig haver de veure com les meves amigues i companyes de ball continuaven ballant, i jo ja no vaig poder fer-ho més. En el moment en què em va passar, quedava un mes per un dels campionats, i vaig veure com em van reemplaçar per un altre, i vaig patir bastant.
Des de petita vaig començar a ser molt fanàtica del cantant Justin Bieber, i amb dotze anys vaig anar al primer concert que va fer a Espanya. Després d’aquest, he anat a molts concerts de diferents cantants, com és Pablo Alboran, Dellafuente, Feid, Mora, Rauw Alejandro, i l’últim al qual vaig anar va ser el de la Karol G, que més que un concert va ser un espectacle. M’agrada molt anar a veure en directe als cantants que m’agraden, ja que és totalment diferent escoltar-ho des del mòbil o la ràdio, que fer-ho en directe.
Fins aquí la meva relació i experiències amb les arts, espero d’ara endavant poder ampliar les meves experiències artístiques, i durant aquesta assignatura ampliar també els meus coneixements sobre què és l’art, i saber si hi ha altres aspectes de la vida quotidiana que es podrien considerar també art, o no.
Gràcies,
Lídia.
La teva experiència reflecteix un recorregut bastant complet amb les arts, tant a nivell visual, com musical i corporal. Comparteixo el mateix que tu en quant a no ser una manetes, perquè jo tampoc ho sóc gaire.. i tot hi això has sapigut gaudir del procés i obtenir resultats. Jo també penso que moltes vegades l’art no es tracta tant de la tècnica com de la vivència personal i del que aprenem durant el procés creatiu.
Comparteixo amb tu que la idea que la música pot despertar records bonics i generar emocions profundes, sobretot quan hi ha una vivència personal o un vincle amb el context en el que ens trobem que ens pot fer conectar amb una expèriencia, record, olor, amb una persona..
Entenc perfectament com de difícil devia ser haver de deixar-ho per la lesió, però és bonic com expresses i recordes el que et va aportar aquella etapa. Jo he passat una cosa semblant, però he trobat una alternativa gràcies a la lesió, segur que en tens o trobes una altra tu també!