Debat1el RELAT SOBRE LA PRÒPIA EDUCACIÓ ARTÍSTICA

  1. Sílvia Cánovas Méndez says:

    Hola Cristina, m’ha agradat molt llegir sobre les teves experiències relacionades amb l’art al llarg de la teva vida; en diversos moments he pogut sentir-me identificada amb les vivències explicades.

    A la descripció de la infància, m’ha cridat l’atenció la reflexió de que si l’educació artística tradicional es basa en l’exigència i en una avaluació rígida, pot limitar la creativitat. Comparteixo aquesta visió plenament de voler anar més enllà de la tècnica i l’avaluació per a crear un espai de llibertat i expressió que deixa les emocions en un rol protagonista dins de l’aula. 

    D’aquesta reflexió em sorgeix la següent qüestió: com podem aconseguir que l’educació artística a les aules sigui un espai real de llibertat i d’expressió personal? Imagino que el primer pas, ve de la mà d’abandonar les manualitats i creacions modelades tan habituals a les escoles per deixar espai a la creativitat i l’autoexpressió. Però de ser així, creus que és necessari generar oportunitats per a ensenyar tècniques i estils artístics d’una forma més guiada?

Debat1el Presentació Cristina Gutiérrez

  1. Maria Lligonya Tenas says:

    Bona tarda, Cristina,

    Em semblen molt interessants les teves reflexions. Comparteixo totalment el que dius sobre que hi ha un “menyspreu” social envers l’art a l’escola. Jo també he sentit moltes vegades que els infants “només pinten o dibuixen” i, com bé comentes, realment l’art i l’educació artística va molt més enllà de l’educació visual i plàstica i; per contra, abasta moltes més àrees. Segur que amb l’assignatura aprenem més coses al respecte!

    Una salutació,

    Maria