Per aquest primer registre he escollit una imatge de l’escola on estic realitzant les meves pràctiques actualment: l’Escola Can Deu, a Sabadell. Fa uns dies vam estar plantant unes plantes i arbres al pati, per fomentar el medi ambient amb els infants. Vam intentar fer molta consciència de l’atenció que necessiten per poder fer que creixin i es mantinguin en bon estat. Per la ubicació que es va escollir, tenint en compte que és un lloc molt transcorregut durant l’hora d’esbarjo, vam decidir delimitar l’espai amb unes fustes. D’aquesta manera el que volem és que els infants tinguin clar que poden jugar per tot el pati, però tenint en compte que no poden apropar-se a les plantes. Es van posar tres fustes al voltant de cada planta per marcar on està el límit fins a on poden trepitjar.

Durant aquests dies he estat pensant quin registre podia presentar, i al pati observant, he pogut adonar-me que era una mostra clara d’un límit, i a sobre amb una figura geomètrica, ja que la forma que s’ha fet amb els pals de fusta és d’un triangle, una fusta sobre de l’altra. Crec que per començar, és un recurs adequat al qual es demanava.

https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1thmyt05BWJ0DC–23ZsE9uUAkAIJ-UuK

Bon vespre companyes,

de moment he estat observant el Parc de l’Espanya Industrial ja que per mi és com la meva segona llar. Quasi segur que si no em trobeu a casa estic allà. Per mi és tota una aventura, ja que des de que m’he posat a observar i enregistrar he pogut veure coses que mai abans havia apreciat.

De moment he estat enregistrant tant les diferents possiblitats de coses a fer en aquest indret heterogeni com les escultures, imatges, pintades… I espero que, ben aviat, em pugui inspirar per trobar “el tema” amb el qual desenvolupar aquest treball de camp. Intentaré centrar-me on vegi uns bons límits i fronteres de les que ens parla l’activitat. I poder fer una indegació artística mitjançant tot l’art que estigui en les meves mans per tal de crear quelcom amb cara i ulls.

Com que el meu món, a part de l’educació, és l’art, com ja vaig comentar a la presentació, tinc moltes ganes fer aquest projecte aprofitant l’art que tinc dins i/o puc veure fora des de la mirada de límits, fronteres i alteritat.

Aquí us deixo l’enregistrament que simplement em servirà d’inspiració per fer el projecte:

https://drive.google.com/drive/u/2/folders/1fQZ4UXj0F8fbd6PwxzDXNfdXmvIKWslm

REGISTRE 1 – ACTIVITAT 3

En aquest primer registre parlo de la situació sanitària al meu poble, sobretot del servei de pediatria.

Un poble del Vallès Oriental (Barcelona) amb 6624 habitants registrats l’any 2024, dels quals 896 són infants d’entre 0 i 14 anys (Idescat, 2025), on es pateixen problemes sanitaris per la falta de diversos serveis, però sobretot la falta de pediatria, ja que només se’n disposa d’1 o 2 dies a la setmana a jornada parcial, és a dir, al matí o a la tarda.

La gent del poble es troba en una situació complicada que va més enllà del problema sanitari. Haver d’anar a un altre municipi comporta fer un desplaçament i tenir una disponibilitat horària més àmplia per a fer els trajectes necessaris.

El següent registre inclou l’àudio de dues persones que han volgut donar el seu punt de vista sobre aquest tema: https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1kUDjzFhJ7qyHhX3rCpOLXUAFYegCQ0CH

Fent menció de Grimson (2015, citat a Kremer et al., 2018), aquesta desigualtat envers poblacions més denses, fa construir diferències que provoquen exclusió. En aquest sentit, es pot fer referència a una frontera territorial amb un límit simbòlic que està marcat per la separació entre territoris de manera simbòlica (Kremer et al., 2018), i fa que hi hagi alteritat en comparar-se el poble com a territori petit amb territoris més grans, és a dir, en la inequitat que hi ha entre un poble i una ciutat.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Idescat. (2025). El municipio en cifras. https://www.idescat.cat/emex/?id=082107&lang=es

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz, M. [Michèle], Yáñez, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez, Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia. https://fadmon.unal.edu.co/fileadmin/user_upload/investigacion/centro_editorial/libros/entre_lugares_de_la_cultura.pdf

La quotidianitat d’un primer diumenge d’octubre.

El barri de Caballito és un dels més importants de la ciutat de Buenos Aires, a l’Argentina. El diumenge al matí, aprofitant que ja arriba el bon temps, vaig decidir sortir a fer un tomb per una de les avingudes més importants del barri i de la ciutat, l’Avenida Dr. Honorio Pueyrredón. Vaig decidir fotografiar tot allò que em cridés l’atenció i reflectir allò que veien els meus ulls a través de la fotografia.

Fa tres anys i mig que vaig arribar a Buenos Aires i tant la ciutat com el país m’han robat completament el cor. És un país de contrastos, de bogeria i, sobretot, de molta vida. Recomano a tothom que pugui, almenys una vegada a la vida, donar-se el plaer de venir a conèixer l’Argentina; és una experiència única.

A través d’aquestes fotos vull reflectir la quotidianitat d’un diumenge de bon temps, ideal per sortir al carrer i gaudir del dia en un dels barris amb més moviment i més gent de tota la ciutat.

Amb aquesta activitat i aquest viatge que recorrerem durant quinze setmanes, el meu objectiu és mostrar l’essència, l’ànima i les emocions d’una de les ciutats més boniques del món. Com diria Carlos Gardel: Mi Buenos Aires querido.

Enllaç: https://drive.google.com/drive/folders/1XFYnekDJnWZFtR95VIfy0rhBZa8qNG94?usp=drive_link.