REGISTRE 2 – ACTIVITAT 3

Hola a tothom,

Amb aquest segon registre vull mostrar una situació que es pot observar al meu poble i que, malauradament, també he pogut vivenciar en primera persona fa pocs dies.

Faig referència al tanatori del meu poble i he elaborat un recull d’imatges d’elaboració pròpia sobre el límit, la frontera, la diferència i l’alteritat (Kremer et al.,2018) relacionades amb la defunció d’un ésser proper. Les imatges les podeu veure aquí: https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1IST4G1cvB7hTiGfhgqzH1ZbyrtpHmoTh

Imatge 1. Límit simbòlic. Hi ha un límit marcat per una línia simbòlica entre la vida (part superior) i la mort (part inferior).

Imatge 2. Frontera física entre els vius i els morts i diferències d’edat. En observar un tanatori (frontera) quan algú ha mort, he pogut veure diferències d’edats dels assistents que em poden donar informació sobre l’edat de la persona difunta. He observat com quan l’edifici està envoltat majoritàriament de gent gran, la persona difunta també era d’avançada edat (arbre sense fulles), i la reacció social és més conformista, ja que “és llei de vida”. Tanmateix, quan els assistents són majoritàriament gent jove, la persona difunta és més jove (arbre en creixement) i la reacció social és més impactant, hi ha més patiment per la idea que tenim de la durada de la vida, perquè no és un fet que s’espera, i aquesta “llei de vida” no es compleix i trenca tots els esquemes de qualsevol ésser.

Imatge 3. Alteritat. En aquest cas, l’alteritat està en els morts (els altres marxen) i en nosaltres (patim el dol), i els diferents pensaments i rituals depenen de cada cultura o creença davant la pèrdua d’algú proper. Per poder-ho il·lustrar, he volgut fer un collage amb la cartellera d’algunes pel·lícules que he vist i que crec que mostren el límit, la frontera i l’alteritat relacionades amb la mort i el dol.

Continuem!

Cristina Gutiérrez Sancho

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia. https://fadmon.unal.edu.co/fileadmin/user_upload/investigacion/centro_editorial/libros/entre_lugares_de_la_cultura.pdf

Cada matí, quan camino de casa a l’escola, m’agrada observar amb calma tot el que m’envolta. A Irlanda, el paisatge té una força especial. Els camps i els arbres mostren una infinitat de tons de verd: alguns clars i brillants, d’altres foscos i profunds. Quan hi ha sol, els colors semblen vius i plens de llum, però quan plou o el cel és gris, el verd es torna més suau i melancòlic. També hi ha petites flors als marges del camí.

M’agrada fixar-me en com la llum canvia constantment el paisatge: un mateix arbre pot semblar diferent segons l’hora o el temps. He après que observar no és només mirar, sinó aprendre a veure els detalls, les formes i els colors que sovint passen desapercebuts. Com apunten Mata Codesal et al. (2018), la mirada pot convertir-se en una eina per comprendre i interpretar allò que ens envolta, ja que observar amb intenció ens permet descobrir significats amagats i noves maneres de relacionar-nos amb l’espai.

Aquesta observació diària m’ha ensenyat a valorar més la natura i la seva harmonia. M’ha fet entendre que l’art també pot estar en allò més senzill: en un reflex de llum, en la textura d’una fulla o en la manera com el vent mou l’herba. Tot pot ser art si aprens a mirar amb atenció.

Referències bibliogràfiques 
Mata Codesal, D. [Diana], Pereira, S. [Sónia], Miztegui-Oñate, C. [Concepción], Ulloa Chevez, E. [Edith], Esesumaga, E. [Eztizen], & López del Molino, A. [Andrea]. (2018). Con la cámara a cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14.

Bona tarda a tothom.

A continuació adjunto l’enllaç amb el meu segon registre. He tornat a utilitzar l’escola com a escenari, ja que considero que hi ha moltes oportunitats de trobar registres en aquest centre, tant pels espais com pels mateixos infants.

En aquest cas, he aprofitat “el timbre” que utilitzen a l’escola com a frontera. En aquest centre no hi ha timbre, sinó que hi ha música, per aprofitar i fomentar una mica l’art. Cada matí a les 09:00 entren amb una cançó, l’hora del pati i la seva finalització també es fa amb una altra cançó, i les hores de sortir per marxar a casa igual. En aquest cas, he aprofitat la cançó per sortir al pati, i la de tornar.

En el meu registre podem veure com està el pati en calma, es pot escoltar una mica de xivarri de dins les aules, però predomina el silenci. Quan comença a sonar la cançó, triguen en sortir els infants, però ja es pot escoltar molt més moviment i veus dels infants, i de mica en mica van sortint. He de dir que sembla que no surti ningú, però és que a vegades triguen uns 2-3 minuts, i hi ha dues portes per sortir al pati, i alguns cursos surten per l’altre i la resta per la qual jo he registrat. A continuació es veu com està sonant la cançó de tornar a la classe, i els infants ja han fet fila per pujar.

Com ja porten molt de temps amb aquesta tècnica, ja ho tenen molt dominat i ja saben que la cançó dona pas a marxar al pati, o pel contrari, per tornar a l’aula i fer classe.

Gràcies,

Lídia.

https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1EVe7nnyhCmx7vrQqRceXaWlBrxcRfJlr

Per aquest primer registre he escollit una imatge de l’escola on estic realitzant les meves pràctiques actualment: l’Escola Can Deu, a Sabadell. Fa uns dies vam estar plantant unes plantes i arbres al pati, per fomentar el medi ambient amb els infants. Vam intentar fer molta consciència de l’atenció que necessiten per poder fer que creixin i es mantinguin en bon estat. Per la ubicació que es va escollir, tenint en compte que és un lloc molt transcorregut durant l’hora d’esbarjo, vam decidir delimitar l’espai amb unes fustes. D’aquesta manera el que volem és que els infants tinguin clar que poden jugar per tot el pati, però tenint en compte que no poden apropar-se a les plantes. Es van posar tres fustes al voltant de cada planta per marcar on està el límit fins a on poden trepitjar.

Durant aquests dies he estat pensant quin registre podia presentar, i al pati observant, he pogut adonar-me que era una mostra clara d’un límit, i a sobre amb una figura geomètrica, ja que la forma que s’ha fet amb els pals de fusta és d’un triangle, una fusta sobre de l’altra. Crec que per començar, és un recurs adequat al qual es demanava.

https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1thmyt05BWJ0DC–23ZsE9uUAkAIJ-UuK

Bon vespre companyes,

de moment he estat observant el Parc de l’Espanya Industrial ja que per mi és com la meva segona llar. Quasi segur que si no em trobeu a casa estic allà. Per mi és tota una aventura, ja que des de que m’he posat a observar i enregistrar he pogut veure coses que mai abans havia apreciat.

De moment he estat enregistrant tant les diferents possiblitats de coses a fer en aquest indret heterogeni com les escultures, imatges, pintades… I espero que, ben aviat, em pugui inspirar per trobar “el tema” amb el qual desenvolupar aquest treball de camp. Intentaré centrar-me on vegi uns bons límits i fronteres de les que ens parla l’activitat. I poder fer una indegació artística mitjançant tot l’art que estigui en les meves mans per tal de crear quelcom amb cara i ulls.

Com que el meu món, a part de l’educació, és l’art, com ja vaig comentar a la presentació, tinc moltes ganes fer aquest projecte aprofitant l’art que tinc dins i/o puc veure fora des de la mirada de límits, fronteres i alteritat.

Aquí us deixo l’enregistrament que simplement em servirà d’inspiració per fer el projecte:

https://drive.google.com/drive/u/2/folders/1fQZ4UXj0F8fbd6PwxzDXNfdXmvIKWslm

REGISTRE 1 – ACTIVITAT 3

En aquest primer registre parlo de la situació sanitària al meu poble, sobretot del servei de pediatria.

Un poble del Vallès Oriental (Barcelona) amb 6624 habitants registrats l’any 2024, dels quals 896 són infants d’entre 0 i 14 anys (Idescat, 2025), on es pateixen problemes sanitaris per la falta de diversos serveis, però sobretot la falta de pediatria, ja que només se’n disposa d’1 o 2 dies a la setmana a jornada parcial, és a dir, al matí o a la tarda.

La gent del poble es troba en una situació complicada que va més enllà del problema sanitari. Haver d’anar a un altre municipi comporta fer un desplaçament i tenir una disponibilitat horària més àmplia per a fer els trajectes necessaris.

El següent registre inclou l’àudio de dues persones que han volgut donar el seu punt de vista sobre aquest tema: https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1kUDjzFhJ7qyHhX3rCpOLXUAFYegCQ0CH

Fent menció de Grimson (2015, citat a Kremer et al., 2018), aquesta desigualtat envers poblacions més denses, fa construir diferències que provoquen exclusió. En aquest sentit, es pot fer referència a una frontera territorial amb un límit simbòlic que està marcat per la separació entre territoris de manera simbòlica (Kremer et al., 2018), i fa que hi hagi alteritat en comparar-se el poble com a territori petit amb territoris més grans, és a dir, en la inequitat que hi ha entre un poble i una ciutat.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Idescat. (2025). El municipio en cifras. https://www.idescat.cat/emex/?id=082107&lang=es

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz, M. [Michèle], Yáñez, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez, Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia. https://fadmon.unal.edu.co/fileadmin/user_upload/investigacion/centro_editorial/libros/entre_lugares_de_la_cultura.pdf

La quotidianitat d’un primer diumenge d’octubre.

El barri de Caballito és un dels més importants de la ciutat de Buenos Aires, a l’Argentina. El diumenge al matí, aprofitant que ja arriba el bon temps, vaig decidir sortir a fer un tomb per una de les avingudes més importants del barri i de la ciutat, l’Avenida Dr. Honorio Pueyrredón. Vaig decidir fotografiar tot allò que em cridés l’atenció i reflectir allò que veien els meus ulls a través de la fotografia.

Fa tres anys i mig que vaig arribar a Buenos Aires i tant la ciutat com el país m’han robat completament el cor. És un país de contrastos, de bogeria i, sobretot, de molta vida. Recomano a tothom que pugui, almenys una vegada a la vida, donar-se el plaer de venir a conèixer l’Argentina; és una experiència única.

A través d’aquestes fotos vull reflectir la quotidianitat d’un diumenge de bon temps, ideal per sortir al carrer i gaudir del dia en un dels barris amb més moviment i més gent de tota la ciutat.

Amb aquesta activitat i aquest viatge que recorrerem durant quinze setmanes, el meu objectiu és mostrar l’essència, l’ànima i les emocions d’una de les ciutats més boniques del món. Com diria Carlos Gardel: Mi Buenos Aires querido.

Enllaç: https://drive.google.com/drive/folders/1XFYnekDJnWZFtR95VIfy0rhBZa8qNG94?usp=drive_link.