Per a aquesta entrega, tal com et vaig comentar a la reunió que vam tenir l’altre dia, he començat a experimentar i innovar amb la tècnica del collage. A través d’aquesta tècnica he buscat evidenciar els límits i els contrastos presents a la ciutat de Buenos Aires, una realitat complexa que resulta, al mateix temps, molt rica i molt pobra. Quan parlem de límit parlem de divisions, siguin físiques o simbòliques, entre territoris, nacions, grups, persones, gèneres, classes socials o cultures (Pérez, Porto y Merino, 2011 // “Entre lugares de las culturas“).

L’elecció d’aquesta tècnica s’inspira en el surrealisme, moviment que va utilitzar el collage com a recurs per generar, o en aquest cas intensificar, els significats a partir d’un concepte o una idea (en aquest cas, els límits, les fronteres, l’alteritat i els contrastos) i obrir la porta a una realitat més profunda, allunyada de la lògica racional.

Els elements d’aquesta imatge són l’Obelisco, considerat el monument més emblemàtic de la ciutat de Buenos Aires, que he utilitzat com a línia divisòria entre aquells o aquelles que més tenen (turistes, en aquest cas) i aquells o aquelles que tenen menys recursos (una venedora ambulant). He agregat elements de colors per donar-li un to més irònic al missatge que vull transmetre.

Un altre concepte que he incorporat a la imatge és el de la direcció de les mirades. Moltes vegades compartim espai i no ens n’adonem amb qui ho estem fent. En aquest cas, la venedora sembla invisible per als turistes, ja que van a la seva (per això l’aparició dels núvols i de les monedes, com si estiguessin elevats i per sobre de tot). En canvi, ella els està mirant, esperant que en algun moment la vegin i els pugui vendre algun dels productes que ven diàriament per poder tirar endavant. A partir del collage, he buscat generar aquest missatge.

LINK DEL DRIVE:https://drive.google.com/drive/folders/1iMaM8FZx7JvRtcM5fA-RzhGpNQYziUso