En aquest cinquè registre he volgut teixir un pont entre tot allò que he anat observant en els últims dies: el fred tallant d’Irlanda, la presència constant de la pluja, els paisatges que m’abracen i també els espais més urbans que m’acullen. He intentat reunir totes aquestes impressions en una sola peça, on fotografia i intervenció manual dialoguen i es complementen.

He escollit dues imatges del meu entorn quotidià —una de la natura humida i verda que m’envolta, i una altra de la ciutat gris i canviant— per explorar la manera com aquests dos mons conviuen en el meu dia a dia. Entre ells hi he traçat un fil vermell que actua com a pont simbòlic, una línia que connecta realitats que sovint percebem com oposades: la calma del paisatge i el ritme irregular del clima, la intimitat del fred i l’obertura d’un espai en moviment.

Tal com suggereix Ingold (2011), caminar, observar i habitar un lloc és una manera de “teixir” relacions amb el territori, com si cada pas i cada mirada deixessin un rastre invisible. En aquest registre, el fil vermell es converteix precisament en aquest rastre: una línia que no només uneix imatges, sinó també vivències personals marcades pel clima, la humitat i els contrastos d’Irlanda. Aquesta línia cosida sobre el paper recorda que habitar un espai és un acte continu, en moviment, i que la nostra percepció del paisatge es construeix mentre el vivim i el transformem.