A només cinc minuts caminant de casa, el paisatge canvia completament. Les cases desapareixen i el so del trànsit es transforma en el murmuri suau del vent i el mastegar constant d’una vaca que menja herba darrere una tanca. És un privilegi poder veure-la tan a prop, com si compartíssim el mateix espai, però una línia metàl·lica ens recorda que no és així.

Ella és lliure dins el seu camp, però tancada alhora. Jo puc moure’m per on vulgui, però sempre amb un temps limitat, amb direccions i obligacions. Aquesta observació m’ha fet pensar en com definim la llibertat i qui realment la posseeix.

Segons Forné i Satorra (2022), enregistrar imatges i sons de l’entorn ens permet “prendre consciència del nostre paper com a observadors i de la relació entre el que mirem i el que ens mira”. En captar aquesta escena quotidiana, m’he adonat que no només observo una vaca menjant: també ella, en silenci, sembla observar-me a mi.

Potser la diferència i l’alteritat no són tan grans com pensem. Potser la tanca només és una metàfora —una frontera entre dues maneres de viure la llibertat

https://drive.google.com/file/d/157yTIJoW0PK2x3YD7mRnCI-uMi-AgOKI/view?usp=drive_link

Referències bibliogràfiques

Forné, E. [Ester] i Satorra, R. [Rubén]. (2022) Guia per a l’enregistrament i recerca amb imatge i so [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC)