En relació amb l’altra observació que vaig fer, en aquella em centrava sobretot en el paisatge verdós i en la llum càlida i agradable de l’estiu. Ara, en canvi, les imatges que comparteixo pertanyen a un temps completament diferent, on el clima i els paisatges són molt més diversos. He après a observar i gaudir també dels dies de pluja, tan freqüents a Irlanda. M’agrada veure com la pluja transforma el paisatge: el verd es torna més intens, l’aire més fresc i els carrers adquireixen una llum particular.

A vegades la pluja m’acompanya mentre camino cap a l’escola, altres cops mentre estic a casa o quan surto a comprar, però sempre la miro amb la mateixa calma i curiositat. També m’agrada fixar-me en l’olor d’aquests dies, aquella barreja d’humitat i terra mullada que fa que tot sembli més viu. He après que observar la pluja pot ser tan inspirador com observar el sol, i que cada moment té la seva bellesa si saps mirar-lo amb atenció.

Aquesta manera d’observar i capturar la realitat a través de la mirada personal connecta amb el que explica Mata Codesal (2018), sobre com la fotografia pot esdevenir una eina per comprendre i interpretar el món des d’una perspectiva participativa i reflexiva.

Referència:
Mata Codesal, D. (2018). Con la Cámara a Cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14.

https://docs.google.com/document/d/e/2PACX-1vS0-1BnyhVUCOsE_Y86rjPU8yy5wgbUjx08YeO5DFYqaJQAFJlvor9bEp380wlMZ2CbbEBLpP9CEaIJ/pub