Cada matí, quan camino de casa a l’escola, m’agrada observar amb calma tot el que m’envolta. A Irlanda, el paisatge té una força especial. Els camps i els arbres mostren una infinitat de tons de verd: alguns clars i brillants, d’altres foscos i profunds. Quan hi ha sol, els colors semblen vius i plens de llum, però quan plou o el cel és gris, el verd es torna més suau i melancòlic. També hi ha petites flors als marges del camí.

M’agrada fixar-me en com la llum canvia constantment el paisatge: un mateix arbre pot semblar diferent segons l’hora o el temps. He après que observar no és només mirar, sinó aprendre a veure els detalls, les formes i els colors que sovint passen desapercebuts. Com apunten Mata Codesal et al. (2018), la mirada pot convertir-se en una eina per comprendre i interpretar allò que ens envolta, ja que observar amb intenció ens permet descobrir significats amagats i noves maneres de relacionar-nos amb l’espai.

Aquesta observació diària m’ha ensenyat a valorar més la natura i la seva harmonia. M’ha fet entendre que l’art també pot estar en allò més senzill: en un reflex de llum, en la textura d’una fulla o en la manera com el vent mou l’herba. Tot pot ser art si aprens a mirar amb atenció.

Referències bibliogràfiques 
Mata Codesal, D. [Diana], Pereira, S. [Sónia], Miztegui-Oñate, C. [Concepción], Ulloa Chevez, E. [Edith], Esesumaga, E. [Eztizen], & López del Molino, A. [Andrea]. (2018). Con la cámara a cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14.