REGISTRE 2 – ACTIVITAT 3

Hola a tothom,

Amb aquest segon registre vull mostrar una situació que es pot observar al meu poble i que, malauradament, també he pogut vivenciar en primera persona fa pocs dies.

Faig referència al tanatori del meu poble i he elaborat un recull d’imatges d’elaboració pròpia sobre el límit, la frontera, la diferència i l’alteritat (Kremer et al.,2018) relacionades amb la defunció d’un ésser proper. Les imatges les podeu veure aquí: https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1IST4G1cvB7hTiGfhgqzH1ZbyrtpHmoTh

Imatge 1. Límit simbòlic. Hi ha un límit marcat per una línia simbòlica entre la vida (part superior) i la mort (part inferior).

Imatge 2. Frontera física entre els vius i els morts i diferències d’edat. En observar un tanatori (frontera) quan algú ha mort, he pogut veure diferències d’edats dels assistents que em poden donar informació sobre l’edat de la persona difunta. He observat com quan l’edifici està envoltat majoritàriament de gent gran, la persona difunta també era d’avançada edat (arbre sense fulles), i la reacció social és més conformista, ja que “és llei de vida”. Tanmateix, quan els assistents són majoritàriament gent jove, la persona difunta és més jove (arbre en creixement) i la reacció social és més impactant, hi ha més patiment per la idea que tenim de la durada de la vida, perquè no és un fet que s’espera, i aquesta “llei de vida” no es compleix i trenca tots els esquemes de qualsevol ésser.

Imatge 3. Alteritat. En aquest cas, l’alteritat està en els morts (els altres marxen) i en nosaltres (patim el dol), i els diferents pensaments i rituals depenen de cada cultura o creença davant la pèrdua d’algú proper. Per poder-ho il·lustrar, he volgut fer un collage amb la cartellera d’algunes pel·lícules que he vist i que crec que mostren el límit, la frontera i l’alteritat relacionades amb la mort i el dol.

Continuem!

Cristina Gutiérrez Sancho

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia. https://fadmon.unal.edu.co/fileadmin/user_upload/investigacion/centro_editorial/libros/entre_lugares_de_la_cultura.pdf

Cada matí, quan camino de casa a l’escola, m’agrada observar amb calma tot el que m’envolta. A Irlanda, el paisatge té una força especial. Els camps i els arbres mostren una infinitat de tons de verd: alguns clars i brillants, d’altres foscos i profunds. Quan hi ha sol, els colors semblen vius i plens de llum, però quan plou o el cel és gris, el verd es torna més suau i melancòlic. També hi ha petites flors als marges del camí.

M’agrada fixar-me en com la llum canvia constantment el paisatge: un mateix arbre pot semblar diferent segons l’hora o el temps. He après que observar no és només mirar, sinó aprendre a veure els detalls, les formes i els colors que sovint passen desapercebuts. Com apunten Mata Codesal et al. (2018), la mirada pot convertir-se en una eina per comprendre i interpretar allò que ens envolta, ja que observar amb intenció ens permet descobrir significats amagats i noves maneres de relacionar-nos amb l’espai.

Aquesta observació diària m’ha ensenyat a valorar més la natura i la seva harmonia. M’ha fet entendre que l’art també pot estar en allò més senzill: en un reflex de llum, en la textura d’una fulla o en la manera com el vent mou l’herba. Tot pot ser art si aprens a mirar amb atenció.

Referències bibliogràfiques 
Mata Codesal, D. [Diana], Pereira, S. [Sónia], Miztegui-Oñate, C. [Concepción], Ulloa Chevez, E. [Edith], Esesumaga, E. [Eztizen], & López del Molino, A. [Andrea]. (2018). Con la cámara a cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14.

https://docs.google.com/document/d/e/2PACX-1vRMPabMgeIcMlcOu_jNxKnShn51BeQTSO88Bh_yhuCWlw-_M6Mhu7BkD78uFO1KzX5pMB6rzUfQL0PV/pub

Bona tarda a tothom.

A continuació adjunto l’enllaç amb el meu segon registre. He tornat a utilitzar l’escola com a escenari, ja que considero que hi ha moltes oportunitats de trobar registres en aquest centre, tant pels espais com pels mateixos infants.

En aquest cas, he aprofitat “el timbre” que utilitzen a l’escola com a frontera. En aquest centre no hi ha timbre, sinó que hi ha música, per aprofitar i fomentar una mica l’art. Cada matí a les 09:00 entren amb una cançó, l’hora del pati i la seva finalització també es fa amb una altra cançó, i les hores de sortir per marxar a casa igual. En aquest cas, he aprofitat la cançó per sortir al pati, i la de tornar.

En el meu registre podem veure com està el pati en calma, es pot escoltar una mica de xivarri de dins les aules, però predomina el silenci. Quan comença a sonar la cançó, triguen en sortir els infants, però ja es pot escoltar molt més moviment i veus dels infants, i de mica en mica van sortint. He de dir que sembla que no surti ningú, però és que a vegades triguen uns 2-3 minuts, i hi ha dues portes per sortir al pati, i alguns cursos surten per l’altre i la resta per la qual jo he registrat. A continuació es veu com està sonant la cançó de tornar a la classe, i els infants ja han fet fila per pujar.

Com ja porten molt de temps amb aquesta tècnica, ja ho tenen molt dominat i ja saben que la cançó dona pas a marxar al pati, o pel contrari, per tornar a l’aula i fer classe.

Gràcies,

Lídia.

https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1EVe7nnyhCmx7vrQqRceXaWlBrxcRfJlr