Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Bona tarda, Raimon.
Moltes gràcies per compartir amb nosaltres la teva experiència en el terreny de l’art. M’ha agradat el to proper amb què ho has exposat. D’alguna manera, t’estava llegint i t’estava imaginant tocant la flauta al bus… jaja. La veritat és que en més d’un moment m’he sentit identificat amb el que comentes, sobretot amb la mala praxi dels docents o les metodologies emprades per l’educació envers l’art i el seu desenvolupament en l’alumnat. Has tocat un tema que realment veig interessant: la desconsideració social de l’educació artística i com això ens condiciona des de ben petits.
Per altra banda, vull felicitar-te perquè tot i no ser la música un talent innat teu, vas demostrar que la voluntat i l’esforç són molt poderosos. De fet, els mateixos Vaquero i Gómez del Águila (2018) accentuen la idea que aquest “do innat” o “talent” és un dels grans estereotips que més dany fa a l’educació artística i que es contradiu amb el fet que aquesta matèria estigui al currículum. Amb el teu exemple es demostra que no només és necessària aquesta assignatura, sinó que s’hauria de potenciar i ampliar en l’horari lectiu.
Així mateix, has esmentat diverses situacions referides a docents que, més enllà de motivar-te a gaudir de la música, se centraven només a aprendre la tècnica, provocant possiblement cada vegada més rebuig. Considero que quan es vol millorar un aprenentatge, s’ha de fomentar l’emoció positiva i la curiositat, cosa que estava molt lluny del que van fer amb tu.
Tanmateix, tot i que la música mai hagi estat un punt fort per a tu, has sigut capaç de trobar el plaer i el goig per l’art en altres pràctiques gràcies a les influències del teu entorn afectiu. Això subratlla que l’art no només és saber tocar un instrument, sinó que és un sistema cultural i simbòlic que construïm més enllà de les aules. I que, per sort, tu com jo hem pogut enriquir-nos fora de l’escola.
Referències
Vaquero, C. [Carmen] i Gómez del Águila, L.M. [Luisa María]. (2018). Educación artística, desconsideración social y falta de expectativas. Consecuencias de la reproducción como paradigma no-educativo. Educación Artística: revista de investigación, (9), 220 – 236.